04/04/2012

El PP torna a la moguda madrilenya

2 min

Encara que no ho sembli, això de l'incompliment sistemàtic dels compromisos del govern d'Espanya amb el de Catalunya és una cosa que ve d'enrere, i que fins i tot glossen algunes cançons veteranes dins l'imaginari popular. Els lectors amables de la meva edat recordaran una cançó (magnífica, per cert) titulada 37 grados , que va compondre i popularitzar ni més ni menys que l'any 1987 el grup Radio Futura (estrelles inqüestionables de l'anomenada Movida Madrileña, tan estimada pel ministre Montoro en la seva joventut) i que, tot i que amb una lletra una mica críptica, ja feia referència a la situació financera d'avui entre Catalunya i Espanya. Recordem-la, i ens entendrem de seguida.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La lletra de la cançó deia el següent: " 37 grados, y un montón de huesos / con algo de pellejo alrededor [som als prolegòmens, i ens estem referint a la situació de les administracions a mesura que avança la crisi]", " habrá que echar toda la carne / al asador [ara fem esment de les àrdues i estèrils negociacions del conseller Mas-Colell amb el mencionat Montoro]". A partir d'aquí, entrem pròpiament en matèria: " Es un asunto muy viejo [i tant]/ con este socio traidor [i tant, i tant]/ cambiar la piel de conejo / por una piel de tambor [és a dir, canviar trenta anys de mitges tintes per un pacte fiscal digne d'aquest nom]".

La tonada insidiosa també diu això: " Hacia la calle Tristeza [no cal fer-ne comentari]/ me fui buscando una pieza [un peix al cove] / tarareando la musiquilla / de un anuncio [i qui diu un anunci diu un congrés, on es prometi, per exemple, una bella singladura cap a Ítaca]". I més endavant: " Mira por este agujero / caleidoscópico, dijo [aquest és en Rajoy adreçant-se als negociadors catalans] / Prueba en mis labios el licor / es un veneno sin sabor / una violeta sin color / extraña flor [i aquesta és na Sánchez-Camacho reclamant l'aplicació de l'addicional tercera de l'Estatut]". I després encara continua: " Pues aunque fuera un cadáver desnudo / por la presión del deseo estoy mudo [vet aquí la societat civil catalana, amb la seva classe empresarial al capdavant] / esta es la ley del embudo / sí señor [resultat final de tot plegat]".

Hi hauria encara més estrofes de la mateixa cançó que poden donar peu a interpretacions (per exemple, la que diu " eres como una balanza / con las pesas colgando por dentro ", referència clara a les balances fiscals), però valgui la mostra aportada per reiterar que el PP de Don Mariano té entre mans una moguda madrilenya de recentralització que no respecta cap autonomia (ja veurem com s'ho fan amb el País Basc i Navarra) i que queda perfectament resumida en un zero com un sol en la partida no dedicada als deutes amb Catalunya. Recordarem, si de cas, la tornada del tema de Radio Futura, que fa: "No te sofoques mi amor, / pero tengo que verte primero / antes de dar más dinero / sin conocer tu valor ". És el que podria cantussejar qualsevol votant de CiU abans d'adreçar-se a les urnes per tornar a emetre el seu sufragi.

stats