15/8: Pau per territoris
La teoria clàssica sobre el conflicte arabo-israelià deia que la solució pacífica desitjable era l’intercanvi de pau per territoris. Israel tornava territoris i obtenia a canvi el reconeixement i la no hostilitat dels països àrabs. Era la teoria de l’esquerra israeliana i de la major part de la comunitat internacional. Ara, per sorpresa, s’ha fet un gran pas en l’aplicació d’aquesta teoria. Quan semblava que Netanyahu estava a punt de fer tot el contrari, annexionar-se territoris renunciant a un horitzó de pau, ha arribat a un acord patrocinat per Trump amb els Emirats Àrabs que paralitza l’annexió a canvi de reconeixement i pau. En la línia dels acords entre Begin i Sadat, quan Israel va abandonar el Sinaí i va obtenir la pau amb Egipte. Els Emirats són un actor secundari en el conflicte, però financerament rellevant. Això és molt important. I hi ha un detall que crida l’atenció. Aquests acords desitjats i positius, que no van arribar a firmar els líders més prestigiosos i respectats dels uns i els altres, els acaben signant els líders menys irreprotxables i més mal vistos. Tampoc Begin i Sadat eren gaire populars. Potser, també més enllà del Pròxim Orient, els pactes, necessaris, no se signen per bondat, sinó per necessitat.
