‘El Pessebre’ de Casals, a Cuixà
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo hi ha cap dubte que la personalitat musical de Pau Casals és absolutament fora de sèrie. Com a intèrpret ha arribat on molt pocs han pogut arribar en tota la història de la música. Les seves versions de Schubert, Beethoven o Brahms tenen un caràcter veritablement creador, i s’estableix, a través del temps, una genial col·laboració de la qual han sorgit les més genuïnes interpretacions que podem imaginar. És lògic que Casals hagi estat atret per la composició, com la majoria dels músics complets, i també podem considerar lògic que en compondre no hagi volgut sortir-se de l’àmbit en què s’han desenvolupat els compositors que ell ha interpretat sempre amb més fidelitat. De manera que, àdhuc quan compon, Casals és sempre més intèrpret que compositor, perquè fa el tipus de música que ell podrà interpretar millor. Seria absurd, doncs, d’esperar que Casals fes música d’avantguarda, quan, com a intèrpret, és l’encarnació viva d’una altra època. [...] Escoltant El Pessebre un hom es pot adonar que, malgrat que no és una obra d’avui, té un caràcter genuí. Més clar: la major part d’obres, i n’hi ha moltes, escrites ara segons estètiques exhaurides, no tenen vida pròpia, no són vàlides. Casals aconsegueix de realitzar una incongruència: utilitza aquelles velles estètiques d’una manera genuïna, i si no ens diu res de veritablement nou, ens ho diu amb una frescor i amb una força que justifiquen l’obra. No hi ha cap dubte que en El Pessebre hi ha fragments més encertats que altres, però en conjunt el ritme de l’obra no decau, i totes les influències, des de Haendel i Bach fins a Debussy, passant per Schubert, Mendelssohn, Beethoven, Wagner i Strauss, es presenten totalment assimilades, i tenyides alhora d’un color català, per mitjà de melodies que semblen populars. [...] El text de Joan Alavedra, que va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Perpinyà de l’any 1943, ha servit a Casals per a muntar la seva obra en una successió de melodies líriques, amb fragments descriptius i un final grandiós, brillant. [...] El Pessebre ha estat interpretat amb èxit en 31 audicions des de la seva estrena a Acapulco, l’any 1960, sense comptar les dues vegades que fou televisat per totes les cadenes dels Estats Units d’Amèrica, a petició de l’ONU. [...]
