Possiblement ZP haurà estat un accident
Mirem qui controla el PSOE des de la mort de Franco. Li sonen Felipe González, Alfonso Guerra, Pepito Bono o Manuel Cháves? Llavors ja hi eren i aquests dies són ells qui comuniquen a la humanitat com ha de ser el futur del partit. 35 anys després només hi falta Rodríguez Ibarra, de qui espero una pròxima aparició, i ja hi serem tots.
Però entremig, a finals dels anys 90, aquest PSOE va desfer-se com es desfarà l'eufòria madrinista abans de la primavera. Va ser llavors quan va aparèixer un xicotet desconegut amb un discurs renovador i diferent. Era aquell ZP (llavors ZT, amb T de tarannà) que contra tot pronòstic guanyava la secretaria general d'un partit jacobinista fins a les orelles derrotant Bono, Matilde Fernández i, sí, sí, ho està llegint bé: Rosa Díez!!! I el xicotet va començar a parlar de l'Espanya plural. Se'n recorda de l'Espanya plural? Jo me'l vaig creure. Fins que un dia, durant l'acte al Círculo de Bellas Artes de Madrit (no ciutat sinó concepte) en què Catalunya va presentar l'Estatut als pobles germans d'Espanya, vaig mirar les cares dels assistents i vaig comprovar que, efectivament, l'Espanya plural eren dos: Santiago Carrillo i la seva esposa, els únics que s'hi van presentar.
A ZP se l'ha endut la riuada i ara hi ha hòsties per ocupar el seu lloc. I de moment és el passat qui vol marcar el discurs de futur. Guerra i sobretot Bono, l'ésser viu que passarà a la història de la filosofia política per les seves immenses aportacions al pensament contemporani, han sortit del magatzem de saldos del túnel de terror advocant per un retorn al Vivajpañia!!! Si se'n surten, l'Espanya plural haurà estat una etapa prescindible entre el vell i un encara més vell PSOE a remolc del discurs del PP. En canvi serà la gran oportunitat que el PSC ja no dubti que el seu camí de retorn al poder és recuperar la suma entre Sant Gervasi i el Baix Llobregat.
