22 /12: President Sassoli

ÉS ADMIRABLE la diligència, eficàcia i rotunditat amb què ha actuat el president de l’Eurocambra, David Sassoli, a l’hora d’aplicar la doctrina Junqueras als casos de Puigdemont i Comín. Suposo que en part neix d’unes conviccions i unes aptituds personals que encara llueixen més per contrast amb el seu predecessor, el berlusconià Tajani. Però pot ser que sigui també la conseqüència d’un temps nou. En general, Europa ha fet els ulls grossos davant de les actuacions espanyoles d’escassa qualitat democràtica. Ha estat molt tolerant, però ha evitat afegir-s’hi. Ningú no ha parat els peus a Espanya, però tampoc ningú -ni Alemanya, ni Bèlgica ni la Gran Bretanya- ha volgut ser-ne còmplice actiu. Com a molt, passiu. Però potser a Europa se li ha acabat la paciència. Ja sabem que el cas català els incomoda, i que tothom preferiria que aquest problema no existís. Tinc la sensació que, implícitament, havien dit a Espanya: tancarem els ulls una estona perquè feu el que cregueu que heu de fer per solucionar-ho, però quan obrim els ulls volem que estigui solucionat. I quan han obert els ulls no estava solucionat. Al contrari, estava pitjor. Pot ser que a Espanya se li estigui acabant el crèdit. I que Sassoli els estigui avisant.