Princesa, de què?

N'estic tip. No puc més de la Belén Esteban, els seus ulls d'ou d'oca, la parpella caiguda i el garlar barroer. Telecinco l'ha convertit en princesa del poble i ella s'ha cregut que és la Lady Di de la Manxa, que pot presentar programes seriosos i que, si muntés un partit polític, seria la tercera força més votada a l'Estat.

D'ella, encara que només sigui per una estona de zàping de tarda o de nit, en coneixem vida i miracles. Sabem que es va casar amb l'únic torero que em queia simpàtic, que es va separar del torero, que han compartit una filla que es menja el pollastre amb recança i per la qual estaria disposada a matar. Sabem que s'ha tornat a casar. Ara amb un cambrer de bar que li ha plantificat unes banyes que ni les que pengen de les parets d' Ambiciones . Ella, però, l'ha acabat perdonant i han estrenat casa nova a Paracuellos del Jarama. Es vana de ser l'única persona -del món- que diu sempre el que pensa i que pot parlar de tot. El dia que va deixar anar el seu diagnòstic sobre l'Estatut i la unitat d'Espanya semblava, efectivament, una magistrada del Tribunal Constitucional.

Ho sabem tot d'ella (cirurgia estètica, diabetis…), sí, però ella ja no s'adona de qui és. No ha sabut veure que l'han convertit en un producte que han inflat mentre els ha interessat i que rebentaran quan els convingui per treure rèdits d'audiència i per escurar-ne els últims espeternecs. Els de la tele en saben molt: com més amunt pugi el globus, més gent veurà la seva caiguda. Mentrestant, visca l'entreteniment cretí i l'estupidització col·lectiva. L'Esteban no és la princesa d'enlloc. Ni d'aquest poble que canvia CNN+ pel Gran Hermano 24 Horas. Un poble que només pot triar entre Zapatero i Rajoy. El foc i les brases.