Que Eurovegas sigui Eurocatalunya
Se'n recorda que ahir, aquí mateix, vaig ajuntar unes lletres dient que cada dia que passa, els que defensen Eurovegas em fan estar més en contra del projecte i que els que hi estan en contra em fan estar-hi més a favor? Doncs bé, haig de dir-li que si sant Pau va caure del cavall, jo he caigut de la ruleta. Vaja, que he vist la llum que reflecteixen les escurabutxaques propietat del senyor de pentinat impossible anomenat Adelson. I, com acostuma a passar, el secret per treure'n l'entrellat és repassar els fets. Fem-ho?
Van dir-nos que Eurovegas era la inversió d'un senyor molt ric que volia muntar aquí un negoci perquè érem el millor lloc del món per fer-ho. Després van dir-nos que teníem un rival que, casualment, era Madrit (ciutat i concepte). Van dir-nos que Eurovegas era una oportunitat irrebutjable perquè crearia més de 200.000 llocs de treball, generaria molt de negoci i reforçaria el turisme. Després van dir-nos que, per instal·lar-se, caldria canviar algunes lleis. Van dir-nos que la decisió de si aniria aquí o a Espanya la prendrien a la primavera. Després van dir-nos que a principis d'estiu. Ara és al setembre. I nosaltres no enteníem aquest retard. Fins que... ai las, un dels treballadors del senyor Adelson va reconèixer que la inversió total és de 6.000 milions i que ells en posen només 2.000. Fins i tot jo que sóc de lletres sé que en falten 4.000. I, d'on han de sortir?, ens preguntem vostè i jo. Doncs diuen que d'allò que en diuen "altres inversors". Ah carai, resulta que Mister Marshall al final era Mister Propper!!! Bé, doncs ara que sabem la veritat, escolti, ja que hem de buscar 4.000 milions, n'afegim uns quants més i, ja que som davant d'un projecte tan fantàstic, el fem, sí, però amb control nostre. Amb el 100% del negoci per a nosaltres i dient al tal Adelson que moltes gràcies, però que no necessitem els seus miserables 2.000 milions. Sí, oi?
