Salvador Giner
Avui no he de baixar a l'Institut. Hi vaig sempre relativament d'hora i em sento una mica estrany. Hi baixo amb el tren de Sarrià, perquè els que som de Sarrià baixem a Barcelona. Tampoc esmorzo, ni el dia de Nadal, ni el de Sant Esteve ni Reis. Em prenc un vas d'aigua, perquè després m'espera un dinar molt suculent. El matí l'aprofito per acabar de decorar la casa amb alguna garlanda de Nadal que havia quedat per penjar i faig d'ajudant a la cuina. No sé cuinar però tinc una dona extraordinària que en sap molt. Faig gran la taula, perquè serem entre 12 i 16 persones, incloent-hi una néta d'un any i tres dies. El menú que fem és el tradicional, amb escudella i carn d'olla, però hi afegim un Christmas pudding , que és un costum que vam agafar després de viure 23 anys a Anglaterra. Li calen vuit o nou mesos perquè maceri, és molt dolç i un punt enfigassat, però amb rom cremat és exquisit.
La tarda la dedico a la família, a la conversa, a parlar de tot hores i hores. Si al vespre em puc escapar, tinc un llibre en marxa i m'agradaria aprofitar l'hora que tothom està estabornit per poder-hi treballar. És un llibre de teoria sociològica de la moral i l'ètica que trigaré un parell d'anys a fer. Ho he d'alternar amb la tasca a l'Institut, que faig molt de gust però que em treu moltes hores. Treballem molt pel país i per la recerca i el nou govern ens donarà més recursos, perquè ho deia el seu programa electoral. Un país que abandonés una institució com aquesta estaria perdut.
