Mira com parlen
EscriptorÉs només una anècdota, però és inspiradora. Un dia d’aquesta setmana, una mare i la seva filla de quatre anys, valencianes per a més senyes, que passaven uns dies a Palma, varen aprofitar l’estada per anar a visitar la catedral, o la Seu, com en diem els mallorquins. La catedral de la llum, com també és coneguda, es pot considerar sense por de caure en l’autocomplaença com un dels temples gòtics més bells que existeixen, per l’estilització i la il·luminació del seu interior. Només catorze pilars extremadament alts i esvelts sostenen la nau, set per cada banda, i la llum s’hi aboca a través de les set rosasses i els vuitanta-tres finestrals que la il·luminen. La rosassa major és una de les més grans del món, i dues vegades a l’any, per la Candelera i a començaments de novembre, la llum del sol es filtra a través dels 1.236 cristalls que la formen i projecta, sota la rosassa de la paret d’enfront, l’espectacle insòlit del vuit, una explosió perfecta de llum. Dins la catedral de Mallorca és fàcil assolir una vívida sensació d’ingravidesa, que és un estat idoni per contemplar el presbiteri restaurat per Gaudí o la capella del Santíssim intervinguda per Barceló (que acaba de celebrar el 40è aniversari de la UIB amb un logotip incontestablement fàl·lic), entre altres joies que conté la basílica.
La mare i la filla valencianes recorrien, doncs, aquest bé de Déu (valgui la redundància), quan la nena es va adonar de la presència d’un grup de criatures més o menys de la seva edat que feien una visita escolar a la Seu. Va voler acostar-s’hi, naturalment, i en parar l’orella al que deien els nens i les nenes i la mestra que els guiava, va exclamar contenta: “Mira, mare, parlen valencià”. Eren mallorquins que s’expressaven en mallorquí, que és com col·loquialment anomenem el català que es parla o se xerra a Mallorca. Ens ve de gust afegir que la nena valenciana que acabava de descobrir que a Mallorca es parla el valencià i la seva mare són, respectivament, Joana Marí Llorenç i Eva Llorenç Celades, la filla i la dona del poeta Manel Marí, que eren a Palma per recollir el premi Ramon Llull que, a títol pòstum, el Govern Balear ha tingut l’encert de concedir-li. Un dels grans poetes dels nostres dies, no ens cansarem de dir-ho.
El cas és que una nena de quatre anys va resoldre tota sola, i sense cap adoctrinament, l’absurda controvèrsia que alguns adults amb estudis però sense escrúpols s’obstinen a agitar contra tota lògica i decència, només per arreplegar vots al preu de promoure el prejudici, la ignorància i la fractura social. La unitat de la llengua catalana, l’anomenem valencià, mallorquí, menorquí o el que vulguem, és un fet perfectament perceptible per a un infant amb l’oïda atenta i el cervell i l’esperit nets d’odi. Els dirigents de partits com el PP o Cs, així com les diverses extremes dretes que els envolten, farien bé de tornar al jardí d’infància i reaprendre a no intoxicar l’atmosfera amb mentides que només cerquen un benefici polític indecent, a costa d’un enfrontament irracional de la ciutadania.
