1/3: Tallar els túnels

Quan va haver-hi la sentència del Procés, un grup de persones va decidir que tallaria cada dia la Meridiana. L’objectiu era fer visible l’anormalitat que representa que hi hagi presos polítics: si hi ha una situació de fons anormal, creuen que ha d’haver-hi senyals d’anormalitat visibles en la vida quotidiana. Tallar el trànsit és una manera de trencar el miratge de normalitat. Ara Societat Civil Catalana ha anunciat que tallarà els túnels de Vallvidrera. En la pràctica, això significa afegir-se i amplificar l’objectiu dels que tallen la Meridiana: recordar l’existència d’un problema polític de fons. Dos talls de trànsit, encara que tinguin argumentacions contràries, no es resten sinó que se sumen. Tindrem, doncs, no un sinó dos recordatoris que remeten per activa o per passiva a la sentència i els presos. I, amb un llenguatge caricaturesc de lluita de classes, l’anunci de SCC va un pas més enllà que els de la Meridiana: en la mesura que els túnels són una concessió privada, tallar-los és un boicot actiu a l’empresa concessionària i als seus accionistes, Abertis i el Crédit Agricole. Menys normalitat, més visibilitat i boicot unionista a empreses. Després de l’anunci de SCC, els que tallen la Meridiana deuen estar brindant amb cava.