Temptacions tecnocràtiques
CONFLICTE. El món ha entrat en una “nova i perillosa fase” de la pandèmia del coronavirus, diu l’Organització Mundial de la Salut. El contagi s’arrossega, s’estén i rebrota. La postpandèmia relaxa els confinaments a Europa, que ara s’enfronta a les erosions polítiques, econòmiques i socials posteriors a l’emergència sanitària. I, malgrat això, el lideratge europeu es va tornar a encallar divendres, una cimera més, pel vertigen que causa cada salt endavant en la integració política i l’efectisme de la retòrica del no. La pandèmia ha amplificat els costos d’una Unió Europea incompleta i dels abusos en l’exercici del poder que cometen els seus estats membres.
Europa entra en una nova i perillosa fase. El ritme dels contagis es relaxa i es recupera la mobilitat, però el conflicte polític manté l’amenaça d’una fractura postpandèmia. Cal superar l’excepcionalitat democràtica.
ABUSOS. La pandèmia només es pot vèncer des de la supranacionalitat, des de la cooperació amb altres països, la solidaritat financera i la democratització dels avenços mèdics, quan els tinguem. Però la resposta governamental al coronavirus es va traduir, en molts casos, en concentracions de poder i temptacions autoritàries emergides amb els estats d’alarma, intents de control de l’opinió pública, militaritzacions injustificades i violència policial.
Des d’Eslovàquia fins a Romania i Bulgària, els governs van adoptar mesures desproporcionades. L’executiu búlgar va aprofitar l’avinentesa per imposar restriccions abusives a la població d’ètnia gitana, perimetrant barris on no hi havia proves de positius de covid-19. S’han tancat mitjans de comunicació (a Romania) i s’han perseguit periodistes. S’ha limitat l’accés a rodes de premsa i a la informació oficial. L’Institut de la Premsa Internacional ha denunciat “un nombre alarmant de governs europeus, especialment al centre i l’est d’Europa, que han utilitzat la crisi sanitària com a pretext per restringir el lliure flux d’informació i reduir el nombre de mitjans independents”. A Grècia les forces de seguretat van fer servir la violència contra sol·licitants d’asil, activistes de drets humans i periodistes.
Europa s’ha de desfer d’aquest moment tecnocràtic i rebaixar la polarització tòxica que s’ha multiplicat amb el coronavirus.
DESIGUALTATS. Dimarts passat el Parlament d’Hongria va recuperar els poders especials cedits al primer ministre Viktor Orbán per l’excepcionalitat del coronavirus. Dos dies després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarava il·legal una llei hongaresa del 2017 que perseguia les ONG que rebien finançament estranger i que es va traduir en una autèntica persecució d’activistes crítics amb Orbán o compromesos amb l’ajuda a migrants i refugiats. El primer ministre hongarès té ara nous arguments amb què alimentar la retòrica contra Brussel·les. Segons l’organització Freedom House, Hongria encara és el primer “règim híbrid” a la UE. Una democràcia erosionada.
La pandèmia ha sigut un desafiament a la confiança i a la idea de la legitimitat en l’acció dels governs. Sense l’acceleració de la propagació del virus, però amb la urgència de començar a donar respostes a la crisi social, la UE entra en una altra fase del vertigen que causa tanta incertesa, la de contrarestar tots els desequilibris que han anat erosionant el projecte europeu. Mentre els caps d’estat i de govern es discuteixen, una vegada més, per les factures de la crisi, el conflicte financer eclipsa el repte democràtic, que és el que a la llarga definirà el futur de la Unió.
