25/12: Tots a casa

En la nostra tradició, el dia de Nadal és la festa de ser a casa. No hi ha costum de marxar, de sortir de viatge, d’anar a dinar a fora. Per Nadal, tots a casa. Per això, és un dia en què sempre hi ha un record especial per a tots aquells que voldrien ser a casa i no poden. I encara més quan no poden ser-hi per una raó injusta. Tot l’any, moltes famílies tenen un record per als presos polítics, des de la convicció que estan empresonats injustament. Però en un dia com el de Nadal, i sobretot aquest any, a aquest record s’hi afegeix la ràbia davant d’aquells que, per una barreja de venjança i de frivolitat, han fet que aquestes persones no puguin ser a casa seva, els han privat de llibertat. A la indignació per la major, la convicció que el que van fer no era ni pecat ni delicte, s’hi suma aquest any la indignació per la menor: com es van mantenir a la presó persones que ara la justícia europea ens diu que ja fa molt temps havien d’estar en llibertat. La indignació pels qui han jugat amb el temps i la llibertat de les persones, com si cada hora i cada minut de llibertat robada no tingués cap valor. En el dia de ser tots a casa, em ve al cap el que diria la meva àvia amb tota la força del seu agnosticisme radical: no tenen perdó de déu.