Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Trucada al Borbó poruc

Diumenge Jordi Évole va dedicar el Salvados a repassar la trajectòria professional de José María García, el periodista esportiu que es va convertir en el rei de la ràdio nocturna. Un dels cops d’efecte del programa va ser incloure-hi una trucada al rei emèrit, Joan Carles I, perquè té una bona amistat amb García. Van aprofitar un vincle personal del convidat per aconseguir fil directe amb el monarca jubilat. I el Borbó hi va caure de quatre grapes.

Évole va marcar i van sonar dos tons: piiiiip, piiiiip. Un simple “ ¿Sí? ” ens va permetre reconèixer de seguida l’home que contestava a l’altra banda de la línia.

És significatiu en quines ocasions Joan Carles I ha acceptat ser entrevistat. La més llarga i de caràcter més oficial va ser aquella tan lamentable a la Zarzuela en què Jesús Hermida li va fer un massatge històric, servil i vergonyós. La Corona tenia un índex de popularitat baix i en caiguda lliure per culpa dels escàndols de la família reial i es va voler arreglar a l’estil d’una dictadura: amb un vulgar rentat d’imatge practicat per un periodista adulador per acontentar els súbdits. Al marge d’aquesta ensabonada, Joan Carles I només s’ha deixat entrevistar en esdeveniments esportius, sobretot de futbol i de motos, i per parlar amb José María García, un periodista de molt renom però dubtosos mètodes. Deu ser això, el que tenen en comú. Aquestes concessions periodístiques permeten fer un retrat de quin és el nivell de la monarquia espanyola. Per ara, Felip VI segueix el camí del seu pare.

És astorador que Joan Carles I acceptés la proposta de Salvados per més ganes que tingués de parlar amb el seu amic García. Que hi hagués Évole d’intermediari era un risc que, sorprenentment, no va calcular. I si es pensava que el presentador de La Sexta tindria el comportament d’un majordom que passa la trucada és que no coneix el personatge. El pla general dels dos periodistes mirant fixament un mòbil en la penombra d’un restaurant castís per parlar amb el rei és la imatge que delata la categoria del poder a Espanya i el valor eteri de la Corona. Évole va fer de follonero i li va preguntar què feia a aquella hora del migdia. Després de driblar la pregunta amb un to més autoritari que campechano, el rei va lloar les excel·lències del seu amic García. Després, Évole va rematar la jugada recordant-li l’episodi de Botswana. El rei no va penjar pel fet que li recordessin les seves aventures africanes matant elefants. Va penjar quan Évole se li va posar tossut demanant-li una entrevista personal i el monarca no va saber gestionar amb intel·ligència l’atzucac on el va portar la seva vanitat. Va penjar de sobte. Pip-pip-pip-pip. El Borbó poruc fugint. El caçador caçat. No cal que Évole insisteixi més per aconseguir una entrevista. Va ser un retrat breu, clar i contundent de la indignitat de la monarquia i la quantitat de porqueria que tenen per amagar.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT