VÍCTOR SALLÉS

M'AIXECARÉ COM CADA MATÍ a dos quarts de set. D'ençà que em vaig jubilar em llevo una hora més tard que abans. M'afaitaré, em dutxaré i esmorzaré. Ara faig un esmorzar de forquilla, no com quan treballava que em prenia un cafè amb llet tot marxant cap a la feina. Després engegaré l'ordinador i obriré el correu electrònic. Això fins que la meva filla ens porti el nét i em toqui fer d'avi durant una estona. Però avui me n'escaparé aviat, perquè a les onze marxaré cap a la Federació Sardanista. Normalment vaig a caminar cada matí, però avui no tindré temps. Quan hi arribi em posaré al corrent de com està l'última hora de la presentació i enllestiré els últims detalls. Quan toquin les dues tornaré cap a casa a dinar amb la meva dona i el meu nét. Avui dinaré ràpid, perquè després hauré de fer l'últim repàs al projecte. A les cinc marxaré cap a la seu de la conselleria de Cultura. Hi aniré caminant per fer l'exercici que no hauré fet al matí. Passades dues hores farem la presentació de la Capital de la Sardana. La meva feina serà explicar el projecte i els seus antecedents. És una idea molt engrescadora, molt nova. Quan s'acabi l'acte, que no durarà més d'una hora, tornaré tan ràpid com pugui cap a casa per poder veure el Barça-Chelsea. Si tinc temps soparé amb la meva dona abans del partit, però, si no, ho faré a la mitja part o quan s'acabi. No me'n puc perdre cap detall. Segurament estaré més nerviós mirant el partit que fent la presentació. Però espero que el Pep i els seus ens donin una alegria i me'n pugui anar a dormir doblement satisfet.