1/11: La via xinesa
La gestió que està fent l’estat espanyol del problema català, davant del món, el porta cada vegada més al model xinès. A utilitzar la seva força com a estat per silenciar la dissidència política. Això pot voler dir ajornar un partit de futbol perquè no es vegin les protestes a les graderies. Pressionar els operadors perquè tanquin vies de lliure accés a la informació i la comunicació, amb l’excusa –d’una falsedat aberrant– que es fan servir per organitzacions terroristes i criminals. Amenaçar la justícia belga amb represàlies contra el seu país si no fan el que volen. Forçar que el Canadà tanqui les portes al president Puigdemont. Prohibir accions exteriors legítimes del govern català. Són accions contra la dissidència, contra la lliure expressió, contra la separació de poders. No estan en el catàleg d’un país que assumeixi plenament els valors democràtics, sinó en el d’un país que se sent poderós i considera que certs objectius polítics o econòmics estan per damunt de tot. És el model xinès. O potser és la Xina qui ha fet seu un model espanyol: "Si se acierta mal, sostenella y no enmendalla". Quan tens un problema, no preguntar-te mai què estàs fent malament, sinó blindar i protegir el teu error. Sostenir-lo sense esmenar-lo.
