11/5: Més papistes que el Papa
El nucli dur del nacionalisme espanyol va inflant les llistes de sospitosos de traïció, de participants conscients o inconscients en el contuberni separatista. Ja han apuntat a la llista dels sospitosos o dels tebis la fiscalia espanyola i una sala del Suprem, per haver deixat presentar-se a Puigdemont. Ara també hi apunten el Papa de Roma, per haver nomenat com a arquebisbe de Tarragona algú que qualifiquen de capellà de l’estelada. Certament, entre les virtuts del nou arquebisbe sembla que hi ha la de ser sensible a allò que pugui demanar la ciutadania catalana. Però de ben segur que en deu tenir moltes altres. Se’m fa estrany que el Papa triï arquebisbes només per una part del seu posicionament polític suposat, sense altres consideracions eclesials, d’aptituds pastorals, i fins i tot teològiques. Em temo que al nucli dur del nacionalisme espanyol li passa exactament allò de què ells acusen el sobiranisme: ser monotemàtics, veure-ho tot des d’un únic punt de vista, interessar-los només una qüestió. L’únic tema important és la unitat d’Espanya. La resta són anècdotes. I es fa ben estrany que un sector que es proclama catòlic acabi declarant la guerra al papa de Roma. El deuen trobar poc papista, menys que no pas ells.
