DIETARI VV

12/6: Estat d'excepció

Conviuen i competeixen dues concepcions antitètiques sobre com hauria de quedar el mapa polític

La política espanyola –i la catalana de retruc– viu un moment de confusió suprema. Sempre n’hi ha després d’unes municipals en què es barregen totes les casuístiques. Però ara n’hi ha més. Conviuen i competeixen dues concepcions antitètiques sobre com hauria de quedar el mapa polític, amb Catalunya com a tema principal, que no es corresponen estrictament amb dos blocs de partits. Durant un temps, la dreta espanyola ha cregut que podia unir-se i desallotjar l’esquerra del poder per molts anys tensionant la qüestió catalana. I una part del PSOE ha cregut que presentar-se com una solució alternativa menys agra i radical al problema català –garantint la unitat espanyola!– podia ajudar-los a vèncer la dreta. En l’últim cicle electoral la dreta ha fracassat i l’esquerra pot pensar que ja no ho necessita. Apareix llavors l’altra opció: considerar que ara la prioritat és esborrar la qüestió catalana de l’agenda, ofegar i deixar sense aire el sobiranisme i unir-se mentre calgui per eliminar o minimitzar junts aquesta nosa. A Ciutadans, PSOE i Podem hi ha gestos a favor d’una opció i de l’altra. Totes dues tenen un tros de trajecte compartit: els va bé igual que el govern de les togues vagi consolidant un veritable estat d’excepció.

Més continguts de