12/11: Escolta, Europa

Europa té un problema: Espanya, un dels estats grans, no surt de la inestabilitat política –s’hi empantanega cada vegada més– i li ha esclatat l’extrema dreta de Vox. Dos problemes polítics –i econòmics– per als socis europeus. De fet, el problema ja el tenien, però no ho sabien: es pensaven que el PP era un partit conservador i Ciutadans un partit liberal. Els vasos comunicants entre aquests dos partits i Vox, a través del nacionalisme espanyol, són ara evidents. Europa pensa que la clau de la inestabilitat i de l’esclat de l’extrema dreta és la qüestió catalana. I té raó. La clau i la causa són l’existència d’una qüestió catalana sense resoldre i l’error infinit de voler donar a aquesta qüestió la resposta només de la repressió, la intransigència i la negativa al diàleg. Per tant, si Europa està preocupada pels efectes, hauria d’actuar sobre les causes. Ha de decidir si continua jugant a favor de tot allò que alimenta el problema –empresonaments, retallada de drets, a por ellos– o comença a jugar a favor del que alimenta la solució: diàleg, mediació, compromís. No és una tria metafísica. Europa té sobre la taula el problema espanyol. I per solucionar-lo, s’ha de solucionar el problema català. Té maneres de contribuir-hi, si vol.