DIETARI VV

15/6: Ara la llengua

L’autoanomentat constitucionalisme creu que ja ha parat el cop. Ara es tracta d’anar a les arrels

No pot ser casual. En els últimes dies hem tingut una concentració d’actes d’hostilitat contra l’ús del català. Una campanya contra la portaveu del govern, les intervencions de Ciutadans al Parlament valencià, els diners de la Junta d’Andalusia contra la immersió lingüística, un increment dels incidents i del seu ressò... Ara toca la llengua. Acabat el judici, empresonats els dirigents, empetitit l’espai públic institucional on pot actuar el catalanisme –portem ja quatre eleccions en què no es poden aplicar normalment els resultats–, l’autoanomenat constitucionalisme creu que ja ha parat el cop. Ara es tracta d’anar a les arrels. Un cop superada, a parer seu, la urgència política, anem als fonaments de tot plegat, anem a allò que creuen –no sense raó– que alimenta la voluntat de reconeixement polític i d’autogovern dels catalans, la identitat pròpia. I en el centre d’aquesta identitat, que no és de sang ni d’origen, hi ha la llengua. Estic convençut que veurem en les pròximes setmanes un increment d’aquesta ofensiva que ja ha començat contra l’ús normal del català. Tornaran a encetar una batalla de la llengua. Saben que això és l’arrel. I ara se senten prou forts i prou protegits per atacar l’arrel. Si pot ser, per arrencar-la.

Més continguts de