17/7: Llibertat als presos

La resolució dels tribunals alemanys ha obert un front encara més evident

La llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’arxivament de les causes contra els imputats és avui l’objectiu central del sobiranisme. Certament, per raons humanitàries: cal posar fi com més aviat millor a una situació dolorosa i injusta. Però també per raons conceptuals, polítiques i estratègiques. Després de la resolució dels tribunals alemanys, s’ha obert un front encara més evident, que explica la mobilització ciutadana i l’esforç institucional en aquesta direcció. La llibertat dels presos significa, entre altres coses, que allò que volien es pot voler i que allò que van fer es podia fer. Que en un entorn democràtic es pot voler la independència com un objectiu polític legítim. I que es poden dur a terme accions pacífiques i democràtiques per aconseguir aquest objectiu: consultar la ciutadania, donar-li veu i capacitat de decisió, és la manera legítima de dur a terme un objectiu legítim. La llibertat dels presos és l’aval davant dels ulls de tothom de la legitimitat dels objectius i dels mètodes. I al mateix temps és la denúncia democràtica d’aquelles legislacions i d’aquelles polítiques que criminalitzen i neguen el dret a tenir aquests objectius i a exercir aquests mètodes democràtics per assolir-los.