DIETARI VV

17/7: I ara què?

La causa de la crisi actual és la perplexitat pel poc èxit de les estratègies que hi havia

Hi ha qui interpreta la crisi en les relacions dins de l’independentisme com un xoc d’estratègies: després d’haver topat amb la paret de l’Estat, hi hauria diferents idees sobre què s’ha de fer ara. I xocarien. Al meu parer, la causa de la crisi actual no és el xoc entre estratègies, sinó la perplexitat pel poc èxit de les que hi havia, i que s’ha evidenciat després de les eleccions municipals i europees. Dins de l’independentisme, hi havia tres gran idees sobre què fer per superar la paret: internacionalització, unitat i ampliació de la base. Totes tres trontollen. Ningú no dubta que cal internacionalitzar, però els efectes a curt termini estan per sota de les expectatives: el Parlament Europeu s’ha format sense tres eurodiputats independentistes i les esperances en els tribunals de fora són limitades. La unitat ja s’ha vist que és molt complicada. I ampliar la base –com es deia pensant en la col·laboració amb l’espai dels comuns– ha topat amb el pacte contra l’independentisme a Barcelona entre comuns, el PSC i Valls. La crisi no és entre gent que sap perfectament què s’ha de fer i xoca. La crisi és perquè quan no se sap ben bé què s’ha de fer, ressuscita la inèrcia del de sempre: la política amb minúscules de la confrontació i la fragmentació.

Més continguts de