DIETARIVV

23/3: L’espia espiat

Hi ha una definició apòcrifa que diu: delicte és tot allò que fan els delinqüents

El judici del Procés és una tragèdia, però fins i tot a les tragèdies hi ha moments d’humor. L’altre dia, un comandant de la Guàrdia Civil va denunciar indignat que els Mossos espiaven les policies espanyoles el dia 1 d’Octubre. I com ho sabia, ell? Perquè ells estaven espiant els Mossos! Perquè tenien intervinguts els sistemes de comunicació dels Mossos; és a dir, els espiaven. L’escena, còmica, recorda aquell fantàstic gag de 'Casablanca' en què els nazis obliguen el capità Renault a tancar el bar del Rick. El policia del règim de Vichy ha de complir les ordres, però necessita una excusa. Se n’hi acut una: he descobert –proclama indignat– que en aquest bar s’hi juga! I mentre ho diu, li porten els beneficis de l'última partida que ell estava jugant (i guanyant). Però l’anècdota de l’espia espiat –confessada sense posar-se vermell– té una lectura més inquietant. Hi ha una definició apòcrifa que diu: delicte és tot allò que fan els delinqüents. Com que els independentistes són delinqüents per definició, tot allò que facin serà naturalment delicte. En canvi, si les mateixes coses, exactament, les fan els 'españoles de bien', ja no són delicte, perquè ja no les fan els delinqüents, sinó els bons. Llavors són objecte de medalla i ascens a l'escalafó.

Més continguts de