DIETARI VV

29/10: Escolta, Catalunya

Això no és el que ha ofert mai Espanya ni a l’independentisme ni al catalanisme

L’independentisme aspira, amb raó, que la veu dels centenars de milers de manifestants que surten al carrer demanant la independència sigui escoltada. Però manifestacions com la de diumenge ens diuen que també hi ha alguns milers de catalans disposats a manifestar-se per dir que no volen la independència. I aquests catalans tenen el mateix dret (no menys, però tampoc més) que el que han de tenir els independentistes a ser escoltats i respectats, tant si fossin majoria com si són minoria. El que s’ha de fer és trobar una fórmula per a la convivència i l’arbitratge, respectant per igual uns i altres. No és una fórmula complicada. Es diu democràcia, i l’han practicada països com el Canadà o la Gran Bretanya davant de problemes semblants. És a dir, fer el que decideix la majoria a través del seu vot lliure i responsable (després d’un debat sense línies vermelles) i respectar els drets de la minoria i oferir-li un estatus digne. Certament, això no és el que ha ofert mai Espanya ni a l’independentisme ni al catalanisme. Però és el que ha d’oferir-se Catalunya ella mateixa, escoltant els uns i els altres. I, esclar, votant-ho. Ni la minoria pot imposar el seu criteri per la força ni la majoria pot escombrar la dissidència per la força.

Més continguts de