3/5: Torna el PSC
En una societat com la catalana, els espais polítics són tossuts i és un error donar-los per morts abans d’hora. En les eleccions de diumenge va tornar el PSC. Certament, l’ha revifat Sánchez des de la Moncloa, com a tot l’espai socialista. Però diria que el PSC l’han revifat també Arrimadas arrencant agrament llaços grocs i Cayetana menyspreant aristocràticament el catalanisme. Gràcies a això, diria que hi ha vots socialistes de tota la vida que havien fet una excursió cap a Ciutadans, com a vot útil contra l’independentisme, i que han tornat al PSC perquè estan a favor de la unitat d’Espanya però no els alegra que hi hagi gent a la presó i els molesta l’agror radical de la dreta. De la mateixa manera, hi havia vots socialistes que havien evolucionat cap al sobiranisme (o, en un altre sentit, cap als comuns) i que han tornat al PSC no pas perquè hagin deixat de ser sobiranistes sinó perquè han considerat que ara la prioritat era evitar un tripartit de dretes que provoqués una involució. Es quedaran al PSC, aquests vots? Les municipals tenen lògiques locals molt fortes. La por a la dreta (o a l’independentisme) ja no actuarà tant com un factor mobilitzador. I dependrà dels gestos que faci Sánchez aquest mes. Potser per això en farà ben pocs.
