30/4: Davant Marchena
Després de diumenge, el tribunal que jutja els presos polítics catalans es troba al davant, en el lloc dels acusats, unes persones ratificades com a representants del poble de Catalunya per un milió i mig de vots. No és una dada menor. En un judici que va de política, en què es jutgen actuacions polítiques, fetes per personalitats polítiques i cíviques en l’exercici de les seves funcions i en acompliment dels seus programes electorals públics i notoris, que hi tornin ara amb l’aval i la ratificació d’una victòria electoral clara no és irrellevant. I no ho pot ser als ulls de cap demòcrata, a Catalunya, a Espanya i al món. No tan sols són representants escollits per la ciutadania –ja ho eren– sinó que la confiança i la representació dels ciutadans se’ls ha renovat enmig del judici, en què no han abdicat dels seus objectius polítics. Estan jutjant, d’una forma més evident que mai, els representants d’un milió i mig de persones que han certificat a través del seu vot que estan d’acord amb el que van fer llavors i amb el que diuen ara, que se’n senten solidaris i corresponsables. Si el fonament de la democràcia és el vot dels ciutadans, aquí el tenim. Un milió i mig de vots són injustament a la presó. ¿Poden condemnar un milió i mig de vots?
