30/10: La por

Sento una senyora per la ràdio que intenta explicar les xifres d’assistència a la manifestació dita constitucionalista de diumenge afirmant que coneix molta gent que hi volia anar i no ho va fer per por. La por que quan tornessin als pobles la gent els mirés malament i els assenyalés amb el dit. L’argument m’ha sorprès. Primer, pels dos reconeixements que porta implícits. Un, que la manifestació va quedar per sota de les expectatives d’assistència. L’altre, que l’independentisme té la majoria social. Però el més greu és afirmar que la por és un factor de desmobilització política a Catalunya. Això no hauria de ser en cap cas. Ara, si ho fos, hauria d’afectar més l’independentisme que el constitucionalisme. Perquè ha rebut molt més, en termes objectius. Tens moltes més possibilitats d’acabar a la presó o amb un cop de porra si ets independentista que constitucionalista. Certament, que et mirin malament és una cosa molt lletja. Però diria que és pitjor que et posin a la presó per molts anys. Ja sé que en la propaganda moderna tothom aspira a guanyar-se el paper de víctima, de petit David trepitjat per un terrible Goliat. Però dir que és més temible rebre una mala mirada que ser tancat deu anys a la presó em sembla un argument de molt mal vendre.