DIETARI VV

4/10: El suïcidi d’Europa

La vaga promesa de repensar les euroordres serviria per incomodar menys els estats

El fantasma del Brexit té Europa atemorida i paralitzada. El projecte europeu estava dissenyat per créixer, no pas per encongir-se. Perquè s’hi apuntessin països, no pas perquè se n’esborressin. I a Brussel·les, uns perquè creuen en el projecte, altres perquè s’hi guanyen la vida, no volen que s'encongeixi. Per evitar-ho, alguns sectors de l’Europa institucional creuen que el que cal és no incomodar els estats, més que no pas no decebre els ciutadans. Sovint són opcions que es contradiuen. Per exemple, la vaga promesa de repensar les euroordres, per pressió espanyola, serviria per incomodar menys els estats –és a dir, per deixar-los que facin el que els vingui de gust–, però decebria aquells ciutadans que consideren que Europa és el projecte que garanteix els drets i les llibertats de les persones. Seria un error immens anar en aquesta direcció. Perquè els estats sempre recelaran d’Europa, perquè els pren poder. I la força del projecte europeu –recordem per què nosaltres volíem “ser europeus” fa trenta o quaranta anys– era que s’associava a més progrés, més llibertat i més garanties. Si defensar Europa s’entén com tenir contents els estats i decebre els ciutadans, el projecte està condemnat. Sobreviurà, però serà una carcassa buida.

Més continguts de