DIETARI VV

6/6: Intangibles

La partitura que canten a tres veus la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox no és democràtica

Escolta aquí l'article llegit de Vicenç Villatoro

Sort que el fiscal va dir que en el judici de Madrid no es jutjaven les idees polítiques. Perquè, si no són les idees, s’hi jutgen coses que s’hi assemblen molt: les intencions, els projectes, les voluntats, les actituds... Totes tan intangibles com les idees. I els fets? ¿I les coses tangibles? Fins i tot si, amb molta imaginació, es consideressin provats els fets que diu la Fiscalia, cap d’ells estaria sent jutjat si no anés associat a un determinada intenció, voluntat o projecte. Violència? N’hi ha més cada cap de setmana en els camps de futbol. I en les vagues. Si se l’està jutjant és perquè se la considera associada a unes determinades idees i intencions. Desobediència? Hi ha una antologia prèvia de desobediències institucionals, però són associades a d’altres objectius, i per tant no passa res. Malversació? Només n’hi ha si es criminalitzen els projectes –votats pels ciutadans– als quals es van destinar els recursos. No hi ha cap fet que per ell mateix justifiqui les acusacions. Perquè no es jutgen fets. Es jutgen intencions. No se’ls jutja pel que van fer, sinó pel que figura que volien fer. Aquesta és la partitura que canten a tres veus la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox. I no és una partitura pròpia d’una cultura democràtica.

Més continguts de