Fa dos anys, el conseller d’Exteriors del govern català, Raül Romeva, va descobrir una placa a Mauthausen on hi diu "Tot el dolor d’un poble. En memòria de totes les persones deportades als camps nazis", en català, castellà, alemany i hebreu. Aquest any, en el moment de renovar-ne la memòria, la representant de les institucions catalanes va recordar –sense comparar-ho amb res ni amb ningú– que el conseller que havia inaugurat aquest memorial no hi podia ser perquè és a la presó. I és a la presó per causes polítiques, per actuacions pacífiques dutes a terme com a càrrec públic electe. Per tant, és un pres polític. Aquest esment, que recollia una opinió lliure i legítima, es veu que va fer enfadar la ministra espanyola del ram, que va abandonar l’acte on estava d’espectadora per anar a fer l’ofrena a la placa on, només en espanyol i alemany, diu "España a sus hijos caídos en Mauthausen". Tant dret tenia una a dir-ho com l’altra a anar-se’n ofesa, en ús de la seva llibertat. El que em sembla injust és que per això s’acusi el govern català d’haver profanat la memòria de Mauthausen. I que els qui tenen una placa dedicada a totes les víctimes siguin acusats d’excloents i d’apropiar-se dels morts per aquells qui tenen una placa dedicada només a les seves.