DIETARI VV

23/10: Jutges polítics

Les sentències són l’eina que tenen per fer política

Quan va començar el judici del Procés, des del catalanisme es va dir que era un judici polític i que es dictaria una sentència política. Quan es deia, els mitjans i la política espanyola responien escandalitzats que el judici era impecablement jurídic, que Espanya era una de les millors democràcies del món, que la separació de poders estava més que garantida i que Marchena era el paladí de la impermeabilitat del poder judicial a qualsevol pressió política. Doncs bé, uns mesos després, tres quartes parts dels qui deien indignats que el judici no tenia res de polític estan escrivint que la sentència és política, que Marchena l’ha inspirada en criteris polítics, que respon a un càlcul polític, en part personal per fer carrera i en part imposat pel govern espanyol. Ho diuen ben bé pel contrari, perquè creuen que jurídicament se’ls havia de condemnar per rebel·lió i no per sedició. Però estan dient que la sentència respon més a una maniobra política que a una lògica jurídica. I en el fons, això és el més important. Sigui per fer-la més tova o més dura, l’essencial és que ara també ells denuncien i reconeixen que la justícia no és ni imparcial ni independent. Que les sentències són l’eina que tenen per fer política uns jutges polítics.

Més continguts de