DIETARI VV

1/8: Barcelona

Si guanyen els teus, o els que consideres el mal menor, tendeixes més a aplaudir-los

Ingenu, vaig pensar que, gràcies a l’operació Valls, la premsa patriòtica espanyola començaria a veure-li totes les gràcies a Barcelona. Un cop guanyada per al constitucionalisme, en dura lluita contra els independentistes, figurava que per a ells a partir d’ara tot hauria d’anar millor. No pas negar els problemes objectius que té la ciutat, greus. Però sí minimitzar-los, dissimular-los una mica. Doncs ha passat ben bé el contrari: els problemes, reals, no s’han minimitzat sinó que s’han exagerat i magnificat. Sobretot en relació amb Madrid, Barcelona és presentada com una ciutat decadent, perillosa, caòtica, bruta. Més del que s'hi presentava abans que Valls arribés al servei del constitucionalisme i impedís que la ciutat caigués a les urpes del mal. L’estratègia mediàtica de convertir Barcelona en un infern a la terra –com si l’Estat no hi tingués res a veure– podria semblar contradictòria. Si guanyen els teus, tendeixes més a aplaudir-los que a condemnar-los. I si no són ben bé els teus, però són el mal menor contra els teus veritables adversaris, també. Doncs està passant exactament el contrari. Potser perquè per al patriotisme espanyol la batalla de Barcelona era conjuntural. I la batalla contra Barcelona és una batalla estructural.

Més continguts de