2/4: Complicar-ho tot

Cada vegada que em poso a llegir la lletra petita de les disposicions governamentals que m’afecten com a autònom –prohibicions, exempcions, suposades ajudes– en relació al coronavirus, em passa exactament el mateix: no entenc res. Reconec que en bona part és culpa meva. Sempre he estat molt obtús en la comprensió d’aquest tipus de text de butlletí oficial. Però pot ser també que ells no s’acabin d’explicar gaire bé. El resultat és que m‘atabalo. Darrere de cada mesura, perquè m’afecti d’alguna manera positiva, hi veig una muntanya infinita de paperassa, una inflació burocràtica plena de condicionals, d’excepcions i de casuística, de certificats i de sol·licituds per triplicat, que fan que em sembli realment molt complicat que m’acabi servint de res el que figura que fan a favor meu. De fet, entendre, entendre del tot, només vaig entendre una cosa: que el dia 1 d’abril, d’una manera tan puntual com sempre i en la mateixa quantitat de sempre, em van cobrar els autònoms. Això sí que s’entenia a la primera. I llavors vaig pensar: en comptes de complicar-se i complicar-me tant la vida a base de fer papers perquè figura que algun dia m’ajudaran a pagar, ¿no seria molt més senzill, útil i efectiu que m’haguessin deixat de cobrar?