10/6: Els límits reials

Ha caigut una peça de dòmino: la Fiscalia del Suprem ha anunciat que el rei emèrit serà investigat (abans se’n deia imputat) per un cas de presumptes suborns. Fa anys, en geopolítica, va estar de moda la teoria del dòmino. Presentava el món com una sèrie de fitxes de dòmino dretes en filera. Si queia la primera, faria caure automàticament la segona i així successivament. I deia la teoria que era molt i molt difícil aturar aquesta reacció en cadena al mig. La fitxa que ha caigut amb la investigació del Suprem, gràcies a una empenta mediàtica i jurídica que venia de fora, és molt lluny de la darrera de les fitxes. N’haurien de caure moltes entremig, i el rei emèrit té tant dret com qualsevol ciutadà –no més– a la presumpció d’innocència i a la defensa jurídica. Però si algú intenta aturar artificiosament, a través d’una muralla de privilegis, d’excepcions o de silencis –no a través d’arguments clars i nets– la progressió de l’efecte dòmino, el cost, després d’haver caigut la primera peça, serà enorme. L'efecte dòmino pot tenir límits reals, els que tindria per a tothom. No pot tenir límits reials, els que li serien exclusius. Tenint present, a més, que la monarquia és una institució intrínsecament hereditària. Qui hereta la corona ho hereta tot.