BON DIA

Visita a Estremera, els que marxen i els que es queden

Sortim com si ens assaltés la culpabilitat de ser dels que marxen després d’una conversa en desigualtat cruel

Aquest dissabte vaig visitar el conseller Jordi Turull a la presó d’Estremera. Trobaran l’entrevista al diari d'aquest dilluns. La presó és prou nova (inaugurada fa deu anys) perquè l’arquitectura no faci més dur encara l’inevitable cop de puny a l’estómac que sents quan la veus al final d’un revolt, després d’anar seguint els rètols de “ centro penitenciario” d’una carretera estreta que té un pont sobre el Tajo. Està rodejada de camps ara verds, a causa de les pluges i del reg artificial, tacats del vermell carnós de les roselles i ambientats per un cor incansable d’ocells. Grups de famílies fan els tràmits d’identificació per entrar-hi amb la naturalitat de qui hi va sovint. Se senten riures i bromes. Quaranta minuts més tard, en sortim en silenci, rumiant paraules, com si ens assaltés la culpabilitat de ser dels que marxen després d’una conversa en desigualtat cruel.

Més continguts de