El IV Saló de l’Automòbil (1925)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la ressenya de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a 'L’Esport Català' (26-V-1925). En el periodisme innovador català dels anys 1920-1930 destacava Just Cabot, capdavanter en una nova especialitat de gènere periodístic que no va tenir continuïtat: la crítica automobilística solvent. Cabot també va excel·lir en crítica literària, en informació internacional i en la gestió periodística en dos mitjans de prestigi: redactor en cap del diari 'La Publicitat' i director del setmanari 'Mirador'.

El Saló de l’Automòbil és una puixant demostració de l’actual estat de la indústria automobilística. El Saló d’enguany supera en importància tots els aquí celebrats. La xifra de 300 estands que ocupen 28.000 metres quadrats del Palau de l’Art Modern i de la Indústria de l’Exposició de Montjuïc indiquen que el Saló de Barcelona pot comparar-se avantatjosament amb molts Salons d’Europa. [...] El de 1925 és l’índex més complet de l’esponerós estat que ha assolit una de les indústries més desenrotllades del món. En Salons anteriors figuraven major nombre de marques del país, mentre que enguany només dues grans fàbriques d’automòbils exhibeixen llurs creacions: Hispano i Elizalde. [...] Els anys darrers hem vist l’aparició de moltes marques construïdes a Barcelona, sense que això vulgui dir que llur fracàs hagi estat degut a mala qualitat o a defectes tècnics de producció; al contrari, d’aquí han sorgit encertades solucions i concepcions originals. La base de la indústria moderna és la producció estandarditzada i a gran escala, i aquí els tallers de construcció començaren sent això, tallers, i no fàbriques muntades per a una gran producció. Això feia que econòmicament no resultés un negoci. La migradesa de mitjans de producció no permetia fer més que pocs cotxes ensems, a vegades només un, i cada vegada que sortien de fàbrica presentaven característiques diferents, cosa que molts cops no permetia trobar peces de recanvi. Tot plegat s’ha traduït en la desaparició de moltes marques, algunes creades gairebé per caprici. En canvi, la fabricació estrangera, muntada a gran escala, dona per resultat l’abaratiment del producte fins al punt que àdhuc sota aquest aspecte competeix amb avantatge. [...] El progrés en la construcció d’automòbils és ara continu [...] Com més va, més augmenta el règim dels motors: el major nombre possible de revolucions és l’objectiu dels constructors. Per aconseguir-lo s’accentua disminuir el pes de les peces, la qual cosa, ultra ser necessari per a la velocitat de rotació, disminueix la inèrcia i per tant és menor la fatiga de cilindres i coixinets. [...] La qüestió de la forma de la culata preocupa de temps els projectistes. El fenomen de la turbulència ha fet treballar de valent els laboratoris d’assaigs en vistes a l’obtenció d’un major rendiment. Els assaigs dels projectistes anglesos, i especialment de Ricardo, han tingut un gran ressò prop del constructors. [...] La major part de cotxes, per no dir tots, ja no usen el canvi de velocitats separats sinó que es decanten pel bloc-motor o el pont-caixa, solucions que faciliten el muntatge [...] Avui dia ja no es discuteixen els avantatges dels frens a les quatre rodes [...]. Birkigt, el creador de l’Hispano, fou el primer que es serví del servo-fre, substituint l’esforç muscular del conductor per una potència mecànica més eficaç. Aquest annex del fre s’imposa i no tardarem a veure com tots els constructors adopten el servo-fre o qualsevulla substitut seu. [...]