L'abisme
Trump ha obert la via per la qual es pot escolar el poc que queda de democràcia al món, i avançar de manera cada cop més inexorable pel camí que condueix a l’autoritarisme postdemocràtic com a model de degeneració dels règims de llibertats.
¿Què fa Trump quan dona per fet que ja mana a Veneçuela, i anuncia com a exigències imperatives estendre progressivament el seu control a Groenlàndia –ara mateix la nineta dels ulls del seu relat– i on ell cregui convenient? Per descomptat, donar per superat el principi de sobirania que regeix encara les relacions internacionals, i ignorar per complet la legislació internacional, els acords vigents a través de Nacions Unides i les decisions dels tribunals internacionals. El seu infantilisme, el seu comportament de persona immadura que creu que s’ho pot permetre tot, el porta al desplegament d’un discurs que és ridícul per molt que estigui emparat pel poder que té –i el que pretén tenir– però que fa forat en tant que ningú li para els peus. El seu únic límit és "la seva moral", que precisament es caracteritza per negar la noció de límits. I ho diu sense embuts: “No necessito el dret internacional”. Dit d’una altra manera: “El meu propi criteri és l’única cosa que pot aturar-me”.
Trump representa una versió personalista del totalitarisme: jo soc principi i fi. Ni els ciutadans, ni les institucions, ni els responsables legítims tenen res a dir-hi. Ell, i només ell. El menysteniment, carregat de sorna, de l’oposició democràtica de Veneçuela és patètic. Només la restauració de la democràcia podia donar alguna legitimitat a l'actuació de Trump. Però ha volgut deixar clar que la seva ofensiva no era perquè Veneçuela es reconciliés i reprengués camí. El que ell busca és trobar gent disposada a comprar-li el seu deliri. I efectivament el chavisme, posant-se a la seva disposició, aspira a sobreviure patèticament.
Els totalitarismes es toquen. Seria bo que els demòcrates aprenguin la lliçó: Trump no està per salvar democràcies. I la claudicació d’Europa fa feredat. Ja hi ha qui busca arguments –fins aquí podíem arribar– per fer comprensiu que Trump s’apoderi de Groenlàndia.
No ens enganyem, Donald Trump ha posat rostre, desmesura, supèrbia a un procés que fa temps que és evident. I no val fer cara de sorpresa: la degradació de la democràcia està en marxa. La Unió Europea està entregada a la dinàmica que s’imposa des dels Estats Units. Avui, qui representa la singularitat, la diferència, les conviccions fruit del convuls segle XX que semblava que feien d’Europa reserva de la democràcia i amb capacitat de fer-la progressar al món? Una fantasia de la segona meitat del segle passat que ja no s’aguanta enlloc.
La indecència de Trump, el seu exhibicionisme, agafa Europa cada cop més entregada i amb l’extrema dreta a l’alça, sense cap senyal de poder marcar la diferència i defensar la tradició democràtica, que decau de manera irreversible. Seria d'esperar que la sonora advertència de Trump pogués despertar una reacció. Però les dretes europees estan entregades i les esquerres que Sánchez pretén mobilitzar cada cop estan més domesticades. Amb més o menys consciència, unes democràcies inanimades, prenyades per l’extrema dreta, s’acosten al pou que ha obert el president americà. Només cal veure un detall: cada dia hi ha més veus reconegudes que troben mèrits al desfici de Trump. La democràcia, a l’abisme.