Acaparant roses
Com una tradició complementària a la diada de Sant Jordi, avui apareixen les estadístiques de venda de roses i podem saber si enguany aquest comerç ha quedat molt o poc afectat per la crisi, quina varietat ha estat la més sol·licitada i, si busquem una mica més, qui va produir les roses que hem regalat, és a dir, a quina població ha beneficiat econòmicament una festa tan singular.
Les flors no es mengen, encara que es gaudeixen, i tot i que pot semblar menys vital, igual que en altres sectors agrícoles, Catalunya requereix de la importació de flors per cobrir la demanda. I no parlem només del dia de Sant Jordi, sinó durant tot l'any. Per això des de fa temps a la llista de proveïdors de roses apareixen països llatinoamericans com Colòmbia o l'Equador i africans com Kènia. Les organitzacions socials que analitzen aquest model agrari globalitzat repeteixen que darrere del negoci de comercialització internacional de flors s'amaga milers d'homes i dones explotats, en vivers amb mala gestió mediambiental i amb els drets laborals vulnerats. Doncs bé, segons xifres recollides per l'ONG GRAIN, i extrapolant dades europees, actualment una de cada nou roses arriba d'una única multinacional de la flor tallada, la hindú Karuturi Global Ltd., que en els seus vivers de Kènia i Etiòpia produeix anualment 580 milions de flors.
Repassant el terrorífic historial de Karuturi, trobem dues noves injustícies pròpies del catàleg capitalista: l'acaparament de terres i l'evasió d'impostos. Totes dues poden afegir-se al conjunt de pràctiques que, a més d'ofegar els vivers del Maresme, no beneficien, això segur, la població camperola d'aquesta zona d'Àfrica.
Acaparadors . En els últims anys són moltes les veus que adverteixen i denuncien el fenomen de concentració de les millors terres fèrtils africanes en mans d'empresaris estrangers o poders financers que les utilitzen per a l'exportació de productes agraris o bé per especular amb elles. De qualsevol manera, sempre hi ha una conseqüència, el desplaçament de la població local lluny dels seus camps, els seus aliments i els seus mitjans de vida i arrels culturals.
Karuturi és un dels casos d'acaparament més coneguts. L'any 2009 l'empresa va aconseguir els drets d'una superfície de 300.000 hectàrees de terra de cultiu a Etiòpia -que equivaldrien a la meitat de tota la província de Barcelona-, robades de la nit al dia, amb el consentiment del govern local, als seus habitants i als pastors, que hi cuidaven el seu bestiar. En mans de la multinacional, aquests sòls es dediquen a cultius d'exportació -molts per produir agrocombustibles-, que necessiten molt pocs treballadors, que amb sort cobren 50 cèntims de dòlar per dia. En definitiva, amb l'arribada de Karuturi les persones d'aquests indrets ja són part de la població mundial que pateix gana i desnutrició.
Evasors . A la fi de l'any passat, i després de molta pressió dels moviments i organitzacions de la societat civil de Kènia, els tribunals d'aquest país africà van declarar culpable d'evasió fiscal Karuturi Global Ltd. Sembla que l'empresa va manipular la comptabilitat per evitar pagar a les arques públiques al voltant de 8 milions d'euros en impostos. La corrupció de moltes multinacionals -un altre producte globalitzat- representa per als països empobrits una fugida de capitals aproximada d'un bilió de dòlars per any. Aquesta xifra, que dorm ben protegida en paradisos fiscals, equival a deu vegades les sumes anuals de cooperació internacional i a dues vegades el total del deute que han de pagar els països en vies de desenvolupament.
Davant la notícia, la reacció de la població keniana i etíop és coincident i categòrica. A Kènia, Attiya Waris, docent en dret fiscal de la Universitat de Nairobi i vicepresidenta de la Xarxa de Justícia Fiscal, sabent que l'única fórmula que té el govern d'assegurar bons serveis públics passa per fer ús dels impostos de les empreses, ha expressat que "companyies com Karuturi estan dessagnant Àfrica". A Etiòpia, Nykaw Ochalla, representant de l'organització Anywaa Survival, que defensa les comunitats anuak desplaçades per l'avarícia de l'empresa de les flors, ha celebrat la decisió assenyalant que "és just haver atrapat aquest acaparador, aquesta companyia és criminal en molts aspectes".
En l'altre extrem de la cadena agrícola hi som nosaltres, la població catalana, igualment escanyada. Disposem d'un any per fer un nou Sant Jordi més just.
