DIETARIVV

6/8: Aurèlia

VICENÇ VILLATORO
VICENÇ VILLATORO Escriptor

LA SETMANA PASSADA va fer cent anys del naixement de la Maria Aurèlia Capmany. En vida va ser una persona molt important en la política, la cultura i la societat catalanes (ho certifica l’excel·lent biografia que ha escrit l’Agustí Pons). Avui les seves obres mereixen ser rellegides i són centrals en la literatura catalana contemporània. Si em permeten una recomanació, Un lloc entre els morts. Per a alguns dels qui en tenim memòria directa, de l’Aurèlia ens resultava especialment admirable l’entusiasme actiu, positiu. Sovint, les persones que tenen una gran intel·ligència crítica i l’exerceixen és difícil que s’acabin identificant d’una manera plena i activa amb una causa. Sempre troben alguna cosa que no està prou bé, una raó per a l’escepticisme. En tot allò que era, Maria Aurèlia Capmany era crítica, però no escèptica. En el socialisme, en el feminisme, en el catalanisme. Ja veia les pegues que, quan toquen a terra, tenen totes les causes. Però això no li impedia bolcar-s’hi. Per això estic convençut que des d’aquesta actitud crítica però no escèptica, Maria Aurèlia Capmany, si hi fos, participaria avui amb entusiasme en el corrent popular per la sobirania i la independència que travessa el país. I que ens aniria molt bé que hi fos.

Més continguts de