4/8: Hernani

L’ALTRE DIA VA TORNAR a Hernani un antic dirigent etarra que s’ha passat 29 anys a la presó, i va ser rebut amb una manifestació d’alegria i de suport. Hi ha hagut un parell de casos més, que han provocat una tempesta política. I que poden provocar un debat moral. M’he fet tips d’escriure articles de condemna a ETA i de barallar-me a les tertúlies de Radio Euskadi amb els qui els justificaven. I articles esperançats quan va deixar les armes. Ara tinc un dilema. Si se’ls aplaudeix, quan tornen, per allò que van fer, em sembla malament. Si se’ls acull perquè ja han pagat pel que van fer i per l’alegria del retorn a casa, ho entenc. Han complert tota la condemna. ETA ha deixat d’actuar. Figura que la presó busca la reinserció. Quan prescriu la culpa? Els homenatges es mouen en una frontera moral (no jurídica) complicada. Però el debat públic que s’ha muntat no és moral, sinó polític. Aprofita els homenatges per plantejar una condemna eterna -enmig de la investidura a Navarra i de Sánchez- que inhabilitaria a perpetuïtat els vots de Bildu. Els vots de Bildu no valen. Els vots dels dolents no valen. I els qui volen inhabilitar aquests vots, volen també inhabilitar en la pràctica els vots independentistes catalans. Encara que no hagin matat ningú.