DIETARIVV

5/8: El Prat

L’AEROPORT DEL PRAT se’ns ha fet petit: poc aeroport per a tants viatgers. Físicament. Aquest volum de viatgers exigiria més terminals, més filtres, més personal. I com que la jaqueta li va petita, tiba per tots costats: qui ho paga és la gent que hi treballa, que ha de fer més amb menys. Potser el Prat té problemes de gestió del dia a dia. Però sobretot té problemes en la gestió del dècada a dècada, d’inversió, d’aposta, de concepció. Cada estiu es posen en evidència. I no se solucionen. Barcelona s’hi juga molt, al Prat. No és tan sols un servei essencial, és també la gran carta de presentació. Als aeroports obtens la primera impressió i l’última de com funciona un país: de si és eficient, endreçat, modern. I al Prat tens la sensació que el país no funciona prou. Tots ho patim, però, a més, els qui venen de fora i alimenten una de les nostres principals indústries -un turisme que hem de redistribuir en el temps i l’espai, però al qual no podem renunciar- s’emporten una imatge negativa de la ciutat i del país. I aquí ve el problema de fons, tantes vegades repetit: el territori que en pateix els efectes no té els mecanismes per actuar sobre les causes. I a qui té els mecanismes per actuar sobre les causes semblen importar-li ben poc els efectes.

Més continguts de