Per què importa tenir govern?

No fer govern és una negligència greu: ni es perdonarà a les urnes ni hi haurà una altra oportunitat

Se’m fa estrany haver de respondre a aquesta pregunta. Sembla de resposta òbvia. Sabem per què anem a votar el Parlament i sabem que el Parlament serveix per formar governs. No ens deixen votar a qui volem per presidir el govern. Hem de saber si ens importa més trobar algú altre que pugui formar govern o si preferim mantenir-nos en els principis i no votar ningú, cosa que ens portarà inevitablement a noves eleccions.

¿Hi guanyarem alguna cosa amb noves eleccions? No m’ho sembla gens. Un cop has mobilitzat com mai la ciutadania per votar-te es fa molt difícil presentar-te de nou davant dels electors per tornar-los a demanar el vot, especialment si aquests no entenen per què els partits que han votat i els agraden no s’han posat d’acord. La probabilitat que un percentatge important de votants t’abandoni i se’n vagi a l’abstenció és molt alta. En aquesta circumstància podria guanyar el front unionista. Imaginem per un moment que es posen d’acord a elegir president o presidenta, cosa que seria molt probable. Què podrien fer amb el Govern sota el seu control?

Podrien fer dues menes de polítiques. D'una banda, les polítiques que, fins i tot dins de l’actual legalitat, només es poden fer des de dins de la Generalitat i des de dins del Parlament: desmuntar la immersió lingüística, desmuntar la normalització lingüística, desmuntar la CCMA (TV3, Catalunya Ràdio, etc.), retirar totes les subvencions de foment de la llengua i la cultura catalanes, i totes aquelles altres polítiques que aprecien que desafien massa les competències del govern espanyol. I, per descomptat, enterrar definitivament tota acció exterior. Tot plegat, no ens enganyem, són molt pocs diners d’estalvi, però amb un cost polític per al sobiranisme i per a tot el catalanisme immens.

Un govern unionista compliria amb els seus objectius estrictament polítics de desmuntatge del que anomenen polítiques “identitàries”

Dirien que aquestes polítiques estalvien molts diners —una falsedat— i es posarien a gastar immediatament aquests “estalvis” en allò que ells sempre diuen que són les prioritats de la ciutadania. De fet, en polítiques socials com les que també voldrien fer els sobiranistes. Però ho farien en nom de l’unionisme i al·legant que són estalvis del malbaratament independentista.

Tindrien èxit. Fixeu-vos-hi bé: tindrien èxit. Podrien gastar molts diners en aquestes polítiques. Amb una mica de gràcia focalitzarien tota l’atenció en alguns objectius que puguin ser populars (llistes d’espera o barracons o residències o llars d’infants o renda garantida o...). Insisteixo en aquesta 'o' perquè no tindrien tants diners, i tota la gràcia consistiria a focalitzar un objectiu i complir-lo brillantment.

On és el miracle? Que els ingressos de la Generalitat estan creixent de pressa. Els ingressos públics han sortit de la crisi. El model de finançament, un cop ja se’ns han fet totes les trampes que podien fer, no dona per a més trampes, i aporta, com és inevitable, recursos creixents cada any. Els impostos que recapta la mateixa Generalitat també van creixent. Tot i que la regla de despesa posa un topall a les noves despeses, el ministre d’Hisenda ja ens ha deixat ben clar que, si el govern de l’Estat vol, es poden aprovar les mesures més atractives del pressupost per decret llei. Segur que un govern unionista a Catalunya podria gastar més del que li tocaria. No tindria problemes legals ni recursos d’inconstitucionalitat.

Un govern unionista tindria èxit. Amb intel·ligència i tota la complicitat estatal, no perdria l’oportunitat. Dissenyaria les polítiques que maximitzessin el seu següent resultat electoral, alhora que compliria amb els seus objectius estrictament polítics de desmuntatge del que anomenen polítiques “identitàries”.

Per evitar això cal fer un govern sobiranista, o d’ampli espectre democràtic. El que sigui, però que no sigui el bloc unionista. Segur que el govern que pot sortir de l’actual Parlament serà un bon govern. No podrà gastar tant com gastaria un govern unionista amb tolerància estatal. Però podrà gastar més, i ho podrà fer cada any. Podrà protegir les institucions i polítiques que ens estimem i que potser no sabíem que ens estimàvem tant. No oblidem que actualment la firma decisiva a cada departament de la Generalitat la té un ministre del govern central. ¿Creiem que això no té importància? Quantes vegades més ens passarà com amb Sixena, que n’hi ha prou que el ministre no vulgui firmar un recurs perquè guanyin els que ens volen enfonsar? No fem bromes criticant un govern “autonomista”. Ens calen tots els espais de poder i aprofitar-los bé. No fer-ho és negligència greu, i ni es perdonarà a les urnes, ni hi haurà una altra oportunitat.

Etiquetes

Més continguts de