Carta a Elisenda Alamany: "Un rei parodiable, però irreprovable"

La monarquia es veu que no és només inviolable

Com a portaveu de Catalunya en Comú - Podem has defensat i aconseguit que s'aprovés una resolució parlamentària per reprovar el rei Felip VI. El que ha vingut després sembla un pim-pam-pum polític de 24 hores, però és probable que el dia que s'escrigui la cronologia de la desafecció a la monarquia aquesta data hi aparegui.

Una resolució parlamentària i res és el mateix, diuen. Sento tertulians que ho despatxen proclamant que això vostre ha estat un brindis al sol, que no tindrà cap altre valor que el simbòlic, com si aquest no fos, precisament, un dels grans valors de la política. Però si hem de fer cas de les reaccions, hi ha alguna cosa en tot plegat que ha tocat si no el moll de l'os, com a mínim el voraviu. Diria que és el quan i el qui. El quan, perquè el Parlament aprova aquesta declaració dijous al vespre, poques hores abans de la celebració del Dia de la Hispanitat. I el qui, perquè els impulsors en sou els comuns, que (almenys a Catalunya) no esteu demonitzats com els independentistes, i perquè sou els mateixos que aquell matí de dijous vau signar un acord per als pressupostos amb Pedro Sánchez.

Des de l'estrada del Parlament, en català i en castellà, amb to suau però ferm, vas defensar que es reprovés la monarquia, perquè és una institució opaca, caduca i antidemocràtica. JxCat i ERC hi van votar a favor i això ha estat com una bomba política a distància: s'ha activat a Barcelona i ha esclatat a Madrid. La inviolabilitat del rei ens la van recordar l'altre dia al Congrés el PSOE, el PP i Cs. Però és que la monarquia es veu que no és només inviolable. També és irreprovable. S'aguanta tot tant amb pinces que una simple declaració parlamentària encén les alertes de la guàrdia pretoriana. El pacte no escrit –i tan sols des de fa uns anys– és que la monarquia sí que pot ser parodiable, potser perquè han entès que era la manera d'acostar-la a la gent i garantir-ne la continuïtat, a l'estil Nuñito de la Calzada.

La república no arribarà de la nit al dia. No ens en anirem a dormir monàrquics i ens llevarem republicans. Es tracta d'anar creant un clima que demostri que hi ha milions de persones a Catalunya, però també a Espanya, que preferirien poder votar el seu cap d'estat, atès que la monarquia va arribar per decret llei d'un dictador. Aquesta societat té pendents dos grans referèndums. Un és el de l'autodeterminació de Catalunya i l'altre, el del model d'estat. Si és que una segona Transició és possible, passa per aquí i l'espai que tu representes, Elisenda, és imprescindible per poder encarar qualsevol dels dos reptes gegantins.

P.D. Parlo de l'espai que tu representes –així, en singular– perquè no sé si en un moviment tan multiforme com el vostre és el corrent majoritari i el que ara mateix, després de la marxa de Xavier Domènech, s'acabarà imposant.

Etiquetes

Més continguts de