Albiol 'el Cruel'

Aquest any no caldrà que les televisions emetin cap versió del Conte de Nadal de Dickens per mostrar-nos la falta d’humanitat d’un avar capitalista. A Badalona tenim un alcalde, triat pels votants, que exhibeix sense complexos, i es diria que amb una certa satisfacció, la seva crueltat sense límits. Amb el món dominat per psicòpates que ostenten el poder tant a la política com a les grans corporacions, sembla que s’ha obert la veda i els mediocres cabdills locals s’han empoderat. Ja no els cal dissimular i traspassen límits que no havien traspassat mai. Per això, Dickens és un bon mirall: ens volen fer tornar als temps en què el sentit de justícia encara no s’havia vertebrat en invents tan revolucionaris com els drets humans.

Desallotjar quatre-centes persones i deixar-les a la intempèrie al caire de l’hivern i amb un temporal de pluja té conseqüències d’abast encara més profund que el fred i el patiment i la gana i la sensació de desemparament que viu aquesta gent. La crueltat sàdica de García Albiol, disfressada de raonable raó, ens canvia a nosaltres, al que som com a societat. Ja ho predica Elon Musk quan atribueix a l’excés d’empatia els mals del món, oblidant que els éssers humans ja ens hauríem extingit si no ens cuidéssim els uns als altres i que el mateix Musk s’hauria mort si, essent un nadó, ningú hagués sentit compassió per la seva fragilitat. Calcular abans de socórrer, concedir drets en funció del bon comportament, com si visquéssim en un règim molt antic i Albiol s’erigís en sobirà autoritari, patriarca paternalista, més amo de colònia industrial decimonònica que polític demòcrata. Era això el que volien els que el van votar? ¿Un alcalde que persegueix negres i els criminalitza, que es pren la justícia pel seu compte?

Al senyor (disculpeu la hipèrbole) Albiol ja li coneixem les formes populistes, tot i que sembla disposat a anar encara més enllà en aquesta nova ofensiva. No n’espero res, d’aquest personatge impresentable que encarna el pitjor tant des d’una perspectiva humana com política. Però què els passa als seus seguidors? Què els passa als que van sortir a manifestar-se contra el fet que es vulgui donar aixopluc a un grup de persones només per la seva procedència i el seu color de pell? Com han arribat a aquest grau de barbàrie, en què no només no es compadeixen dels desallotjats sinó que demanen que se’ls deixi al carrer? Si poguessin, no els aniquilarien, no els matarien a tots, no els exterminarien? Perquè desitjar i exigir que es deixi algú al carrer és, de fet, desitjar i exigir que sigui abandonat a la seva sort i que pateixi el fred i la pluja. L’odi en els rostres d’aquesta massa enfurismada no és un odi natural, fruit d’algun greuge particular; no és una animadversió que es desprengui d’un conflicte concret: és l’odi cec cap a qui creiem culpable de tots els mals. És, de fet, un comportament molt primitiu, molt tribal, aquest d’acarnissar-se amb els més vulnerables i llançar-los a la foguera purificadora. Es pensen que es manifesten contra els negres perquè són il·legals (aquest delicte de presència), perquè García Albiol i demagogs com ell els ho han fet creure. No veuen, o no volen veure, que si els persegueix és perquè són pobres. I, esclar, els manifestants no es reconeixen en el rostre d’aquests desemparats perquè són altres. A ells els hauria de visitar el fantasma del Nadal del futur per mostrar-los que la deshumanització dels immigrants del present portarà tard o d’hora la deshumanització dels autòctons. La d’ells mateixos i els seus fills si no poden pagar la hipoteca o el lloguer i els fan fora de casa seva. Llavors, segur que García Albiol els anirà a salvar, defensant el seu dret a l'habitatge, i aturarà els desnonaments de tots els pobres d’aquí. Segur que sí.