Albiol i l’article 155
A l’hora d’escriure aquestes ratlles encara no es coneix el desenllaç de la trepidant assemblea de la CUP a Sabadell, tret que dos milions de vots del 27-S depenen no ja del criteri d’unes tres mil persones, sinó de diferències que basculen entre dos i tres vots. Ens en congratulem, la democràcia radical és tan radical que tendeix a fer la caricatura d’ella mateixa.
El que sí que sabem és quin és el polític català que ahir estava més pendent del resultat de l’assemblea. Artur Mas? No. Antonio Baños? Tampoc. David Fernàndez? Tampoc, tampoc. Tots aquests es jugaven coses molt serioses en la votació d’ahir, però dubto que cap d’ells la seguís amb tanta ansietat com un altre líder que en principi no té res a veure amb cap d’ells.
I aquest no és altre que Xavier García Albiol, cap de files del PP català i recent candidat a la presidència de la Generalitat per aquest mateix partit. Els cupaires no havien ni començat a votar i el púgil Albiol ja es despenjava amb inefables declaracions sobre la situació: que en cas que la CUP i JxSí arribessin a un acord per formar govern i, per tant, per tirar endavant un full de ruta per la independència de Catalunya, no tindria inconvenient perquè fos aplicat l’article 155 de la Constitució espanyola, aquell que se suposa que (insistim, se suposa, perquè doctors té la magistratura que ho haurien de determinar) podria portar a la supressió de l’autonomia catalana.
D’entrada crida l’atenció que algú que es presenta com a candidat a la presidència d’una autonomia insisteixi una vegada i una altra que no li faria res que aquesta autonomia fos suprimida. Això dóna una idea del respecte institucional que li inspira al senyor Albiol el càrrec al qual va aspirar fa tot just tres mesos, i de rebot totes les institucions catalanes d’autogovern. Però bé, allà el teníem, el senyor Albiol, fregant-se les mans des de primera hora d’un matí dominical, perquè sortís un acord entre la CUP i JxSí per tenir una excusa que permeti la suspensió de l’autonomia catalana, que és una cosa que li han explicat a Madrid que es pot fer. Albiol s’estava aplicant l’article 155 literalment a sobre, i disfrutava d’imaginar-ho.
Llàstima que el senyor Albiol no acabi de calcular l’abast de les seves paraules. D’ell ja en sabem que, posats a no tenir inconvenients, tampoc no en té per dialogar amb els seus adversaris a base de mastegots, però a la vida real les coses són més complexes. Suspendre una autonomia, la catalana o la que sigui, significaria entrar en un procés endimoniat, tant políticament, com legislativament, com judicialment (tres poders que sustenten la democràcia, un concepte que el senyor Albiol i amics coneixen dubtosament) i que tindria repercussions internacionals amargues. No es tracta de llevar-se un dia i aplicar l’article 155 perquè el cos t’ho demana. I, per cert, per prendre una decisió tan bèstia és necessari un govern central molt fort, cosa que em temo que el PP està molt lluny, ara com ara, de poder assegurar. Ignoro si anirem a noves eleccions a Catalunya, cosa que em semblaria un despropòsit, però m’atrevesc a dir que a Espanya la nova convocatòria de comicis està pràcticament assegurada. I aleshores, l’article 155 no pintarà una regadora.