Una alerta encertada

L’alerta per vent que la Generalitat va enviar als mòbils dimecres a la tarda va ser encertada, perquè, a la vista dels ferits i les destrosses causats pel vent, segur que la suspensió de classes i la recomanació del teletreball van evitar més desgràcies. La imatge del sostre ensorrat sobre una aula de música on no hi havia cap mainada fa escruixir.

Des de les Terres de l’Ebre i des de Lleida, avesats a les ventades, s’ha criticat que no se seleccionés amb més precisió les comarques que havien de rebre una alerta com la d’ahir. Amb tot, tenint en compte la quantitat de desplaçaments diaris des de tot el país cap a la densa àrea metropolitana de Barcelona, era prudent que tothom estigués avisat del que podria passar.

La creixent fiabilitat de les previsions meteorològiques facilita l’encert en la presa de decisions preventives. Però el factor que allibera políticament els governs a l’hora de restringir la vida normal és la irresponsabilitat del govern de Mazón durant la dana del 2024. Aquell dia criminal, meitat per incompareixença del president, meitat per escrúpols ideològics suposadament liberals, l’alerta es va acabar enviant quan la majoria de víctimes ja eren mortes. Cap govern vol trobar-s’hi.

Les alertes al mòbil transporten, també, el missatge implícit d'un país amb una administració que funciona i està alerta quan s’acosten hores de perill, però no poden substituir la nostra responsabilitat individual. No podem delegar l’autoprotecció en haver rebut o no haver rebut un avís per mòbil. Per cert, en alguns estats dels Estats Units els dies de classe que es perden a causa del mal temps es recuperen a final de curs.