DIETARIVV

15/3: L’ambulància

UNA DE LES COSES que més ràbia em fan com a conductor és, quan apareix per darrere una ambulància amb la sirena sonant i tots els cotxes mirem d’apartar-nos per deixar-la passar, que hi hagi algun espavilat que aprofiti l’ocasió per colar-se, darrere de l’ambulància. En general, els espavilats que se salten les cues em semblen molt antipàtics. Però fer-ho aprofitant la bona fe i la solidaritat de la gent amb les ambulàncies és particularment lleig. No saps qui va dintre de l’ambulància, què té, quina urgència porta a engegar la sirena. Però hi ha un pacte implícit de confiança i de solidaritat. Doncs ara que el coronavirus ens ha transmès, com les ambulàncies, una sensació d’urgència i ha cridat a la solidaritat, faria molta ràbia que algú -sobretot des de la política- ho aprofités per saltar-se la cua o per encolomar-nos un missatge partidista o per canviar regles del joc. Tenim alguns indicis que hi ha espavilats disposats a fer-ho. Hi ha qui aprofita la por i el malestar per colar discursos populistes delirants. I hi ha també qui veu en la necessitat de coordinar de bona fe les accions de totes les administracions l’oportunitat d’or per a una operació de centralització i d’aigualiment de l’autogovern. Darrere la sirena de l’ambulància.