Qui té un amic té un tresor (i un mem)

En un sopar amb amics que fa temps que no veu, ho fa. Agafa el mòbil perquè un d'ells ha preguntat quants anys té no sé quina actriu, i no es posen d'acord. Ho vol buscar a la Viquipèdia. Però així que desbloqueja la pantalla, veu que al grup d'amics de l'escola algú felicita en Xevi, que avui fa anys. A correcuita (ell no sabia que en Xevi feia anys avui) també el felicita. I què carai, per no ser adotzenat i conformar-se amb un whatsapp, li reenvia la cançó Cumpleaños feliz, de Parchís, que és molt de la seva generació i sempre en fan broma. De seguida li contesten amb aplaudiments i riures tots els altres. La seva mare, ara ho veu, li preguntava si hi aniria a dinar, però no pot. "No, mama!", escriu. Perquè s'adona que ho hauria hagut de dir abans. La mare, amb la seva ortografia particular, li diu que li sap greu, que havia preparat el que a ell més li agrada. Somriu, en llegir això. Està content de la tendresa que regalima aquesta dona. Li envia un cor i un mem, que ja sap que a la seva mare la fan riure molt, els mems, i sempre els reenvia a les amigues de l'Imserso.

Una notificació l'alerta de pluges torrencials probables. Ostres. És una notícia interessant. Obre l'enllaç, però llavors, a sota, li surt una altra notícia. "Saps en quin poble s'ha rodat la sèrie gallega de moda?". Ah, sí. La sèrie aquesta, del veterinari. Li agradaria saber el nom del poble. Però fins que no el pugui llegir haurà de passar tot d'anuncis de bicicletes i de barbacoes, que són les dues coses que a ell li interessen. Li agrada fer vida social.

Tira cap avall, avall, fins que se'n cansa. No és tan important saber el poble de la sèrie. Ah, sí! Anava a mirar l'edat de l'actriu! Alça el cap. Els amics ja parlen d'una altra cosa mentre desparen taula.