Per l’amnistia

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCom una etapa més del llarg i dolorós camí a recórrer en la trajectòria del seu recobrament, davant les esquerres de la República, en general, i les esquerres catalanes, en particular, es presenta un nou objectiu: l’amnistia per als condemnats, encartats i perseguits per les jornades d’octubre [la proclama confederal catalanista del 6 d’octubre del 1934]. No es tracta de posicions polítiques, com un simple joc de tàctica. Dissortadament, la realitat del dolor de moltes vides té apressaments més dramàtics, imperatius més urgents. Es tracta d’un clamor d’humanitat, que agita les zones vives de la ciutadania republicana i catalana, i que cristal·litza, cada dia amb més emocionada precisió, en la consciència col·lectiva. Si es delinquí -no ho hem de discutir-ho aquí, és clar-, si es delinquí fou en la defensa d’ideals sentits honradament i mantinguts a tota costa. Pel delicte, els Tribunals han dit i aniran dient el seu judici. Per la idea, el judici, i la demanda de perdó, són en boca de l’opinió pública. Cent mil republicans reunits a Mestalla, volen dir alguna cosa. Tot un poble -tot un poble!- pendent de les incidències d’una vista històrica, vol dir alguna cosa. Traduït en una sola paraula, l’expressió és aquesta: Amnistia! Acaba de constituir-se un Comitè central, per a tota la República. El seu president és una destacada figura d’Esquerra Republicana de Catalunya [Josep Tarradellas]. Dintre el partit, per bé que en la impossibilitat de donar fins ara forma concreta al propòsit, l’imperatiu de l’amnistia ha preocupat constantment els seus òrgans de direcció. Una de les reivindicacions a plantejar en la conferència que no pogué donar un nom il·lustre d’ERC, l’amnistia ocupava un lloc de preferència en el guió de l’orador. [...] Si fem relació d’aquests detalls concrets és per tal de deixar ben precisa la nostra posició en el sentit que entenem que la campanya per l’amnistia, aquí com a la resta de la República, no ha de cenyir-se dintre la zona de forces polítiques determinades sinó que ha d’estendre’s en el possible a totes les masses ciutadanes. Ateses, però, les circumstàncies actuals, creiem d’imprescindible necessitat canalitzar la direcció del moviment a través d’òrgans amb la necessària solvència i convenient representació, que controlin la campanya i puguin assenyalar-ne les directrius adequades a l’eficàcia del propòsit i a la claredat de l’objectiu. Cal situar les coses per damunt de partidismes i bàndols, i per aquesta raó, cal evitar en absolut desviacions i equívocs. [...]