06/11/2022

I ara què? Doncs fem

4 min
I ara què? Doncs fem

El 29 d’octubre el president Artur Mas publicava un article en aquestes pàgines titulat “I ara què?”. Hi deia: “Si aleshores l’empenta brollava de la societat i es canalitzava cap a les institucions, ara cal que des de dalt de la política es posin remeis i es recuperi la confiança de la població”.

Tenim la possibilitat de fer. És la nostra gran virtut. Fins i tot, quina ironia, ho va reconèixer el president Rajoy: “Los catalanes hacen cosas”. Quan això ha passat, hem avançat: la Mancomunitat de Prat i Puig n’és un exemple, malgrat que bona part se’n va anar pel desguàs quan va arribar la dictadura de Primo de Rivera, imposat per Alfons XIII per guanyar una guerra a l’Àfrica… que no hi havia cap necessitat de fer.

El moment és idoni perquè aquest any i els dos que venen hi haurà 60.000 M€ per a inversions a Espanya provinents de la Comissió Europea (CE). Aspirar a fer projectes per a empreses i institucions catalanes per 12.000 M€ és realista.

En tenim en marxa que tindran efectes econòmics i socials positius. Tenim un coneixement –el més important a Espanya i significatiu a Europa– sobre computació, hardware i software, associat als xips. Una carència d’Europa és la manca de capacitat de dissenyar i fabricar xips. Només n’hi ha als EUA, Corea, Taiwan i la Xina. A Barcelona, el BSC (Barcelona Supercomputing Center) explota un dels cinc supercomputadors més grans de la UE. El BSC i GTD, empresa que produeix software per a l’espai, han presentat un projecte a la Comissió Europea, un IPCEI (Important Project of Common European Interest), i és possible que se’ls atorguin fons juntament amb altres empreses. L’Estat té reservats 11.000 M€ per a aquest sector. S’hi ha de ser. I vindran més projectes.

La teoria quàntica, en explicar que la llum són ones i partícules, va obrir la física a la dualitat: un fenomen pot ser i no ser simultàniament. Va destapar una àrea inexplorada i fructífera en la qual avui el món desenvolupat inverteix milers de milions d’euros. Espanya hi vol participar en tres àrees: la computació, les comunicacions i els materials. L’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques) és la institució més avançada a Espanya en quàntica, i també té importància Cellnex, una empresa pionera en comunicacions. La col·laboració en programes dotats de fons europeus serà fructífera.

La medicina és una àrea essencial socialment. El nostre avenç científic és molt rellevant a Europa i al món. Els hospitals de Sant Joan de Déu, Clínic i Sant Pau tenen àrees de recerca científica avançades en medicina personalitzada. Es pot constituir un centre d’excel·lència mèdica a Barcelona d’abast mundial.

L’alimentació humana necessita proteïnes que fins ara provenen majoritàriament dels animals. El sistema és ineficient perquè genera una petjada de carboni significativa que es reduiria consumint directament proteïnes vegetals. Vall Companys i Heura tenen programes que van en aquesta direcció.

Impulsar fonts d’energia renovables és necessari. El 50% de la nostra energia ve de les nuclears, que a mitjà termini s’hauran de desmantellar. L’autèntica transformació es troba en l’impuls de l’eòlica. A terra és difícil per l’orografia i l’oposició de la ciutadania; al mar és possible, lluny de la costa, sense efecte visual, però els fons litorals grans obliguen a l’eòlica flotant. Hi ha potencial al litoral nord, al cap de Creus, i al sud, a les Terres de l’Ebre. És on hi ha vent. Es pot arribar a 3.000 MW de potència eòlica instal·lada que, en energia produïda a l’any, equival a dues centrals nuclears.

Catalunya és important en la indústria de l’automòbil. Seat vol transformar-se i potenciar el cotxe elèctric. Està en marxa coinvertir fons públics per retenir aquesta empresa i contribuir així a la transformació de la complexitat del cotxe de motor de combustió interna a la simplicitat de l’elèctric. L’assignació de fons públics inicials ha estat curta. Ha d’augmentar.

La millora de la seguretat serà universal per a tots els cotxes. A Catalunya tenim un institut de recerca, Idiada, que és la institució europea més capaç més enllà dels grans fabricants d’automòbils. Hem de mantenir el seu lideratge a través de programes públics.

Hipra, gran fabricant de vacunes animals amb tecnologia pròpia, ha desenvolupat una vacuna per al covid basada en la producció de l’anticòs pel propi pacient a partir de les proteïnes que li són injectades. Això li dona una universalitat per a brots específics àmplia i no obliga a guardar-la i distribuir-la a molt baixes temperatures. És millor que les que avui hi ha al mercat i està certificada. L’Estat ha d’aconseguir que la CE en compri.

L’hidrogen és una font d’energia de futur per al transport i l’emmagatzematge. Cal una legislació que permeti remunerar diversament l’hidrogen verd, produït per electròlisi a través d’energies renovables, i el gris provinent dels hidrocarburs. Cal entrar en la tecnologia dels electrolitzadors. El projecte de Repsol a Tarragona és un punt de partida industrial sòlid.

Aquesta llista és la prova de l’oportunitat de fer que tenim en l’àmbit econòmic.

En l’àmbit polític, a Espanya el delicte de sedició té una qualificació singular: pot ser comès amb manca de violència i té unes penes de presó altes. No és comparable amb la legislació de la resta dels estats membres de la UE. S’ha de reformar. El paradigma per resoldre-ho és la paciència i la fermesa. L’Estat té els seus temps i equilibris.

La resposta a la pregunta del president Mas és “fem”. La voluntat ha de venir sempre de la ciutadania.

Joaquim Coello és enginyer
stats