Les arrels de l'anarquisme a Catalunya
Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús[...] Al·ludint els progressos del bakunisme a Espanya, deia Marx cap allà als anys 70 o 71 que això no tenia res de sorprenent, puix "a Espanya hi ha més capellans que obrers". Marx evidentment exagera la nota, però amb aquestes paraules es proposa únicament posar de manifest l'absència, en el nostre país, d'un gran proletariat industrial, base indispensable del socialisme. És un fet que l'anarquisme no ha tingut una influència més que en els països d'escàs desenvolupament industrial. Cercar-ne l'explicació en el caràcter nacional, la psicologia, etcètera, és pura abstracció. [...]
Que la massa dels obrers immigrants, procedents de les províncies agràries espanyoles, ha constituït a Barcelona un terreny abonat per a l'anarquisme, està fora de tot dubte; però és un error creure que és aquesta emigració la que ha determinat l'exercici de l'hegemonia del moviment per l'anarquisme. És l'estructura econòmica del país la que dóna el to. Si la indústria catalana fos puixant i concentrada, absorbiria aquesta mà d'obra no qualificada. [...]
L'anarquisme català ha estat, en gran part, un càstig pels pecats oportunistes del socialisme espanyol: la tara original del partit socialista ha consistit en tenir el seu centre a Madrid, capital burocràtica, sense proletariat industrial, allunyada del tot dels grans moviments obrers. Una dada interessant a retenir és que el partit socialista fou principalment fundat i ha estat gairebé sempre dirigit per elements de l'"Arte de Imprimir", i és cosa sabuda que els tipògrafs són generalment elements conservadors en el moviment obrer. Aquesta aristocràcia obrera ha donat el to al partit. Per totes aquestes circumstàncies, el partit, en lloc d'ésser el partit revolucionari de la classe obrera, ha esdevingut el partit representant els interessos de la petita burgesia liberal. [...]
Si a Espanya hagués existit un partit com el partit bolxevic, la influència de l'anarquisme hauria estat molt menys considerable. Sortosament, el socialisme marxista, befat, mistificat, trepitjat pels representants a Espanya de la II Internacional, té els seus hereus i, tard o d'hora, es faran inevitablement sentir. [...]
